És curiós que els més fervents defensors de la propietat privada no siguin els directius de les immobiliàries sinó aquells que han treballat molt dur durant tota la vida per poder accedir a un habitatge. És per aquest motiu que critiquen als okupes: ells han hagut d’esforçar-se molt per aconseguir un habitatge i és lògic que trobin injust que algú—com ara els okupes—no ho faci. Amb aquest plantejament ens estan revel·lant que valoren negativament el fet d’haver de dedicar tants esforços per tenir un lloc on viure, ells també preferirien fer com els okupes. Però la seva ideologia els diu que perquè les coses “rutllin” ha d’existir propietat privada i per això la respecten escrupolosament i mai gosarien posar un peu a un espai que no els hi pertany, sense permís—encara que aquest espai estigui clarament buit i abandonat! Així doncs, ells no voldrien haver de treballar tota la vida—ja sigui hipotecant-se 40 anys o pagant lloguer—per tenir un tros de terra on viure, el seu ideal seria que hi hagués propietat d’ús enlloc de propietat privada, però la seva ideologia els nega que això sigui possible i, per tant, aquí tenim un conflicte d’interessos. Si la seva ideologia no defensa els millors dels seus interessos, potser farien bé plantejant-se d’adoptar una altra ideologia que si que ho faci. I el que és més interessant: si la seva ideologia no defensa els seus millors interessos, als interessos de qui defensa? Estirant d’aquest fil, probablement acabaríem descobrint que defensa els interessos dels acumuladors de riqueses i privilegis, aquells més hàbils en l’art de l’explotació, l’especulació i la usura, més coneguts com a rics i poderosos.
0
idees infiltrades 