Perquè s’emparren als arbres?

Què pot fer a un grup de persones decidir anar a viure enmig d’un bosc, a 1100 metres d’altitud, penjats dels arbres a 20 metres d’alçada disposats a passar-hi tot l’hivern? Disposats a resistir totes les inclemències del temps: tant el fred, la pluja i la neu com el vent huracanat que bufa algunes nits i que sacseja els seus precaris habitacles com si fossin fulles. Han perdut la xaveta? Això sembla. Pretenen paralitzar les obres de la MAT (la línia de Molt Alta Tensió) okupant el tros de bosc de les Guilleries on han de construir la torre 114, negant-se a abandonar-lo pel seu propi peu.

Quinze milers de persones es manifestaren en contra de la MAT pels carrers de Girona i les seves veus no foren escoltades, mentre que ells… amb prou feines en són quinze! Ells tampoc seran escoltats, però ells no s’enfronten amb la veu, s’enfronten amb els seus cossos fent desobediència civil; s’enfronten a la llei de la gravetat juntament amb les de l’estat. Pretenen desafiar al sentit comú del “és el menys dolent dels sistemes” o el típic “creus que pots canviar les coses?” acompanyat d’un somriure sorneguer.

Si fossin més llestos estarien gaudint de totes les comoditats i luxes que ofereix el sistema, podrien estar consumint feliçment. En canvi, sembla ser que estan entestats a plantar cara al progrés que permet a la nostra civilització seguir creixent i prosperant econòmicament. Però tanmateix, qui decideix el rumb que pren el progrés? Les grans infraestructures que produeix (el TAV, la MAT, el CIM, el 4rt cinturó…), són fruit d’un procés de consens democràtic amb la oberta participació de totes les persones implicades, o més aviat responen als interessos d’unes empreses privades i a la inqüestionable necessitat del sistema capitalista de seguir creixent exponencialment? És possible o desitjable seguir creixent indefinidament tenint en compte que el nostre planeta és finit i que actualment ja estem consumint més recursos naturals i generant més residus dels que pot suportar la Terra de forma sostenible?

*emparrar-se significa enfilar-se